Els carbohidrats són nutrients no essencials per a gossos i gats: no és indispensable que els obtinguin amb la dieta, sinó que poden sintetitzar glucosa —el sucre que serveix de combustible per a la major part de les funcions corporals—, a partir de proteïnes i greixos, en un procés anomenat gluconeogènesi. No obstant això, que els carbohidrats no siguin indispensables no implica que siguin inadequats per a la nutrició de gossos i gats o que no puguin ser utilitzats per aquests animals. Els gossos són classificats com a animals omnívors; de fet, s’ha demostrat que l’adquisició de la capacitat de digerir dietes riques en midó va ser un punt clau en la domesticació d’aquests animals a partir del seu ancestre, el llop (Axelsson et al., 2013). Pel que fa als gats, malgrat que sí són considerats animals carnívors, ja que necessiten adquirir determinats nutrients essencials a partir d’aliments d’origen animal (p. ex., taurina, arginina, vitamina A, vitamina B3), també tenen la capacitat de digerir i utilitzar de manera eficient els carbohidrats (De-Oliveira et al., 2008). Així, es considera que una aportació moderada de carbohidrats en la dieta de gossos i gats té efectes positius ja que permet un ús més eficient de les proteïnes perquè no s’ha de destinar una part a l’obtenció d’energia.
Hi ha la creença que una dieta rica en carbohidrats pot provocar obesitat o diabetis a llarg termini, especialment en gats; això no obstant, actualment no hi ha evidències científiques que ho demostrin. L’obesitat apareix quan un animal ingereix més calories de les que necessita, independentment de quin sigui el nutrient del que provinguin aquestes calories (carbohidrats, proteïnes o greixos). Pel que fa a la diabetis, alguns estudis han confirmat que, en gats sans, no hi ha un efecte negatiu d’una elevada ingesta de carbohidrats ni en la concentració de glucosa a la sang ni en la sensibilitat a la insulina (Thiess et al., 2004). El que sí s’ha pogut comprovar és que les dietes baixes en carbohidrats poden ser beneficioses en els gats que ja han desenvolupat diabetis prèviament, ja que es millora el control de la glucèmia i minva la necessitat d’administrar insulina exògena (Bennett et al., 2006).
Pel que fa als gats amb excés de pes, és important entendre que l’obesitat no és només un problema estètic, sinó una condició que pot afectar greument la seva salut. L’excés de pes augmenta el risc de desenvolupar malalties com l’artritis, malalties del cor i problemes respiratoris. A més, els gats obesos tenen més probabilitats de desenvolupar diabetis tipus 2. La clau per evitar o tractar l’obesitat en els felins és proporcionar una dieta equilibrada, controlar les racions i fomentar l’exercici físic a través de jocs i activitats que mantinguin el seu metabolisme actiu.
