Els gossos i els gats, com qualsevol altre ésser viu, tenen unes necessitats nutricionals determinades per mantenir-se en condicions òptimes. Aquestes necessitats són de nutrients i energia, i es poden veure modificades per multitud de factors propis tant de l’animal com del medi que l’envolta.
Tot seguit, tractarem alguns aspectes referents a l’alimentació en les diferents etapes de la vida dels animals.
Animals joves (Junior)
Els animals joves tenen una taxa metabòlica superior a la dels animals adults: el seu organisme en creixement fa reaccions d’anabolisme que condueixen a la formació de nous teixits i estructures corporals. Aquest procés de desenvolupament comporta un increment de les necessitats d’energia i nutrients que, juntament amb una capacitat d’ingestió inferior per la mida menor de l’animal jove, obliguen que les dietes de creixement presentin una concentració més gran de nutrients molt digestibles en un volum menor d’aliment.
En general podem establir la següent pauta de racionament per a gossos i gats joves:
• Des del deslletament fins als sis mesos, repartir la ració diària recomanada en 3-5 àpats.
• Des dels sis mesos fins a l’edat adulta, repartir en dos àpats.
La fase de creixement dura uns deu mesos en gossos i gats de races petites i mitjanes i fins a més de dos anys en gossos i gats de races grosses i gegants.
La sobrealimentació augmenta la taxa de creixement, si bé està demostrat que una taxa de creixement excessiva és incompatible amb un desenvolupament adequat de l’esquelet i predisposa a l’obesitat quan l’animal assoleix l’edat adulta. Per exemple, s’ha comprovat que un sobreconsum d’aliment accelera l’assoliment del pes adult i resulta en una sobrecàrrega de les articulacions encara immadures, augmentant el risc d’una patologia osteoarticular (Dobenecker et al., 1998; Hedhammar et al., 1974). També s’ha observat que, en cadells de races gegants com ara el gran danès, una ingestió excessiva de calci pot provocar alteracions en el creixement i la mineralització òssia (Schoenmakers et al., 2000). Així, doncs, és preferible portar una taxa de creixement controlada. A més, les necessitats de creixement van disminuint de mica en mica, per la qual cosa no hi ha una relació lineal entre la ració diària i el pes de l’animal, sinó que hem de parar atenció a les recomanacions del fabricant.
Animals adults (Adult)
Es considera que podem començar a administrar una dieta de manteniment als nostres animals quan arriben al voltant del 90 % del seu pes adult previst. Les dietes per a animals adults estan formulades específicament per mantenir l’animal amb un pes ideal i una condició física òptima. Les dietes de manteniment en animals adults es poden administrar en un o diversos àpats al dia.
Els animals de mida petita tenen una taxa metabòlica més alta, a més d’una capacitat d’ingestió limitada, per la qual cosa les necessitats de nutrients i energia per unitat de pes corporal són més grans; per això, les dietes específiques de races petites tenen una concentració nutricional i energètica major. D’altra banda, en animals de mida grossa, un factor important que cal tenir en compte és la mida de la croqueta, que ha de ser suficient per obligar l’animal a mastegar, de manera que el procés d’ingestió sigui més pausat i progressiu i evitar així problemes d’ennuegament o de torsió d’estómac (patologia en què l’estómac del gos pateix una distensió anormal per l’acumulació d’aliments, líquid i gas, a més d’una rotació que n’altera la posició anatòmica habitual).
Animals d’edat avançada (Senior)
No hi ha un punt cronològic exacte on comença l’etapa sènior sinó que depèn de cada animal: la genètica i el patró racial influeixen en l’aparició de malalties que poden afectar les necessitats d’energia i nutrients. Com a criteri general, es considera que la fase d’edat avançada comença a partir dels 6-8 anys en gossos de races grosses i a partir dels 10 anys en gossos de races petites i en gats.
Normalment, a més edat, menys necessitats energètiques de manteniment, ja que els animals en aquesta fase presenten menys mobilitat i temperament. La condició corporal òptima en els animals sèniors és prim: restringir un 20-25 % l’aportació energètica pot allargar l’esperança de vida i endarrerir l’aparició de malalties cròniques, especialment l’osteoartritis (Lawler et al., 2008); amb l’objectiu de reduir la concentració energètica en aquest tipus de dietes, normalment es modera el contingut de greix i s’augmenta el contingut de fibra. En animals sènior, també és molt important evitar la pèrdua de massa muscular, per la qual cosa, als productes d’Ownat dissenyats per a animals d’edat avançada, s’incorporen proteïnes altament digestibles per mantenir la massa muscular, així com una aportació addicional de sulfat de condroïtina i glucosamina per ajudar a mantenir en bones condicions les articulacions i els cartílags.
