Vale, és cert, en general els felins i l’aigua no són els millors amics. En això estem més o menys d’acord, oi? Peeero també hem vist molts vídeos i situacions en què els gats gaudeixen tranquil·lament d’un bany, així que: fins a quin punt és cert que tenen fòbia a l’aigua?
Sigui sincer, la gran majoria dels gats domèstics solen ser enemics de l’aigua. Així que no és d’estranyar que gairebé totes les persones que tenim felins no considerem els nostres amics especialment “aquàtics”. Però a què es deu aquesta aversió? Es creu que tot aquest “por” és degut al fet que són animals que han evolucionat en climes secs i àrids (provenen del Pròxim Orient), amb poc contacte amb rius, llacs o mar. Parlant clar i anant al gra: l’aigua només per beure, res més.
Una altra cosa que també s’ha observat és que els felins tendeixen a sentir-se especialment desprotegits dins de l’aigua, precisament perquè dins d’ella no aconsegueixen tenir el control de la situació. I això, sens dubte, és alguna cosa que els frustra i espanta força.
És cert que, malgrat tot això, és normal veure com juguen amb l’aigua d’una manera molt subtil. Per exemple, si obrim un aixeta, no és estrany que ràpidament s’acostin per jugar-hi amb les potes, o que si veuen la banyera plena, de vegades s’hi asomen i intentin “caçar” alguna cosa, oi? Així que bé, aquí trobem una petita tolerància.
Tot i això, de vegades veiem vídeos de felins que gaudeixen feliçment i sense cap por d’un bany; i aleshores ens preguntem: com és possible? Per què a ell sí li agrada i al meu no? Doncs resulta que si des de petits se’ls educa i acostuma, pot arribar a convertir-se en alguna cosa plaent i completament allunyada de l’estrès.
