El primer que cal tenir en compte és que no existeixen els gats hipoal·lergènics, és a dir, felins que no generin cap tipus d’al·lèrgia. Peeeero, sí que hi ha races que per determinats motius generen un menor grau d’al·lèrgia en aquells que la pateixen.
No és estrany escoltar que algunes famílies o persones han hagut de desfer-se del seu estimat felí perquè havien detectat una al·lèrgia, et sona? Quan passen aquestes coses fa molta pena i la situació es torna una mica complexa. Des de Ownat sempre recomanem que en el procés de decisió que portem a terme en l’adopció tinguem en compte moltes coses: des de qui en cuidarà quan estiguem de viatge fins al tipus de menjar que li donarem, passant per unes proves d’anàlisi d’al·lèrgies. Sí, d’al·lèrgies. No es tracta d’un procés tan complicat comparat amb el dur que és haver de desfer-se’n per una futura al·lèrgia, no et sembla?
És muuuuy important recalcar que, després d’un període de convivència de diversos mesos, un alt percentatge de propietaris al·lèrgics acaben desenvolupant tolerància als seus felins. I això és molt esperançador! És a dir, que fins i tot si aparegués una al·lèrgia és probable que aquesta es “superi”.
Així que si estem en el grup de persones al·lèrgiques als gats però el nostre amor per ells és tan infinit que tenim un salvapantalles de gats, una estoreta per al ratolí de l’ordinador amb forma de gat i una prestatgeria plena de figuretes de gats de tots els teus viatges pel món… sapigueu que hi ha esperança!
I ara, entrem en l’al·lèrgia! Començarem parlant de l’al·lèrgia a la proteïna Fel D1, encara que es pot ser al·lèrgic a qualsevol altre patogen, aquesta sol ser l’al·lèrgia més comuna. Aquesta proteïna Fel D1 la trobem en la saliva i les glàndules sebàcies de la pell dels gats.
Cal tenir en compte que:
-
Els gats no esterilitzats segreguen més quantitat de proteïna.
-
Els cadells felins solen provocar més al·lèrgies que els adults.
-
Els mascles produeixen més proteïna que les femelles.
Per això, una primera i ràpida conclusió seria adoptar una gata femella, esterilitzada i en edat adulta.
Continuem! Un altre punt important és la raça del gat. Per exemple, ens trobem amb el famós gat Blau Rus, que es troba a les llistes de races que provoquen un menor grau d’al·lèrgia. Això es deu a la seva doble capa de pèl, que facilita que la proteïna quedi més enganxada al seu cos.
Un altre factor que no podem oblidar! Les pautes higièniques (ull, és important que les accions que suposin la seva neteja o raspallat siguin realitzades per una persona de la família que no tingui al·lèrgia):
-
Rentar-se les mans després d’acariciar el gat. Com a mínim les primeres setmanes.
-
Raspallar-lo mínim un cop per setmana, vaja, que no és tan complicat!
-
Existeixen locions que es poden aplicar després del raspallat i que redueixen entre un 60–80% la simptomatologia.
-
Un bany mensual (sí, has llegit bé: banys).
-
Evitar que el gat entri a l’estança de descans de la persona al·lèrgica.
-
No tenir a casa massa catifes, coixins ni altres superfícies que puguin “emmagatzemar” pèl o caspa del gat.
-
Els utensilis del gat com el llit, mantes i altres teixits s’hauran de rentar amb assiduïtat.
-
Ventilar les estances sempre que sigui possible.
Com bé vam prometre, hi ha esperança! Cada vegada són més les persones que estan omplint de amor felí les seves vides quan ja havien tirat la tovallola. Des de Ownat us animem que, en cas d’al·lèrgia, seguiu aquests consells per sobreviure-ho tot el millor possible. Des d’aquí us assegurem que l’amor felí que rebreu serà infinit. ;)
