El meu gos és actiu o simplement té molta energia?
Convé començar per aquí, perquè moltes persones confonen un gos nerviós amb un gos esportista. Un gos amb una rutina normal passeja cada dia, juga una estona a casa o al parc i dorm bona part del dia. La seva despesa energètica és estable i una alimentació de manteniment adaptada a la seva mida li va bé.
Un gos realment actiu té una despesa energètica per sobre de la mitjana de manera sostinguda: surt a córrer o en bici amb tu diverses vegades per setmana, fa rutes llargues de muntanya, practica agility, canicross o mushing, o treballa al camp o en la caça. La diferència està en la durada i la intensitat de l’esforç, no en com d’inquiet sigui al menjador de casa.
Una manera senzilla de situar-ho: si el teu gos fa més d’una hora seguida d’exercici al dia, es considera que té una activitat moderada; si l’exercici s’allarga durant més de tres hores diàries, el seu nivell d’activitat és alt. I si el que busques és just el contrari, donar-li més moviment, al blog ja tenim una guia sobre com mantenir el teu gos actiu.
Què canvia en l’alimentació d’un gos amb molta activitat?
Canvien quatre coses: quanta energia necessita, d’on surt aquesta energia, quanta proteïna li cal per no perdre múscul i com cuidar les seves articulacions.
Més energia, però no més volum. Un gos de treball o d’esport intens pot arribar a necessitar força més energia diària que un gos de vida tranquil·la. Si intentes cobrir aquesta diferència doblant la ració d’un aliment de manteniment, l’estómac s’omple abans que pugui ingerir prou aliment per cobrir les seves necessitats elevades. Per això el menjar per a gossos esportistes és més dens: més calories en cada gram.
El greix com a combustible. El greix aporta més del doble d’energia per gram que els carbohidrats o la proteïna, i el gos l’utilitza molt bé en esforços llargs. Un aliment pensat per a gossos actius sol tenir un contingut de greix més alt que un aliment estàndard, i això no és un defecte: és la font d’energia concentrada que el seu cos aprofita durant hores de treball.
Proteïna per reconstruir. L’esforç desgasta la musculatura i, sense prou proteïna de bona qualitat, el gos pot perdre massa muscular amb el temps. El que importa és que la proteïna sigui d’origen animal i digestible. Un percentatge alt, per si sol, diu poca cosa.
Suport per a les articulacions. Córrer, fer rutes llargues de muntanya, treballar en la caça o fer molt exercici suposa un esforç repetit per a les articulacions. Per això, en gossos molt actius, ingredients com la glucosamina, el sulfat de condroïtina o el col·lagen poden ser un suport interessant per mantenir la mobilitat i ajudar a cuidar els cartílags i els teixits articulars a llarg termini.
La resta de la fórmula segueix les mateixes regles que per a qualsevol gos: ingredients recognoscibles, sense colorants ni conservants artificials, i una cocció que preservi els nutrients.
Quan ha de menjar un gos que fa esport?
El moment importa gairebé tant com el què. Un gos amb l’estómac ple no hauria de fer exercici intens: a banda de la incomoditat, en gossos grans i de pit profund augmenta el risc de torsió d’estómac. La pauta habitual és deixar passar un marge de temps entre el menjar principal i l’activitat forta, i donar la ració més gran després de l’exercici, un cop el gos s’ha calmat i ha begut.
Repartir el menjar diari en dues preses ajuda a digerir millor i a arribar a l’esforç amb energia, però sense anar massa carregat. I l’aigua també forma part de l’alimentació: un gos que treballa perd molt líquid panteixant, així que ha de tenir aigua neta abans, durant i després de l’exercici.
Recuperació i condició corporal: què cal observar
La millor eina per saber si l’alimentació del teu gos actiu funciona no està a l’etiqueta, sinó en el mateix gos. Dues comprovacions senzilles:
Condició corporal. Amb les mans sobre el costat, hauries de notar les costelles sense prémer, però no veure-les marcades. Mirat des de dalt, ha de tenir cintura. Un gos actiu que va perdent aquesta cintura menja massa; un gos a qui se li marquen les costelles i els malucs s’està quedant curt.
Recuperació. Un gos ben alimentat es recupera de l’esforç en poques hores: menja amb gana, descansa i l’endemà torna a estar amb ganes. Si cada vegada triga més a recuperar-se, alguna cosa no encaixa.
Pesa’l o revisa la seva condició corporal cada dues setmanes durant la temporada de més activitat. És més fiable que qualsevol càlcul de racions.
Senyals que la seva alimentació es queda curta
Aquestes són les pistes més freqüents que el menjar actual no està a l’altura de l’activitat del gos:
Perd pes o massa muscular tot i menjar tota la ració.
El pèl perd brillantor o es torna aspre i trencadís.
Es cansa abans de l’habitual en sortides que abans feia sense problema.
Triga a recuperar-se i està apàtic l’endemà d’un esforç.
Té deposicions molt voluminoses o toves: aprofita malament el que menja.
Demana menjar constantment entre preses.
Si reconeixes dues o més d’aquestes senyals, l’ajust no sol ser donar més quantitat, sinó canviar a una fórmula més densa en energia i proteïna. I si la pèrdua de pes és ràpida o va acompanyada d’altres símptomes, la primera parada és el veterinari.
Com escollir el menjar per a un gos esportista
Quan llegeixis l’etiqueta d’un aliment per a gossos actius, fixa’t en cinc coses:
Que la carn o el peix siguin el primer ingredient i apareguin en un percentatge clar.
Un contingut de greix per sobre del d’un aliment de manteniment, amb fonts de greix de qualitat com el greix de pollastre o l’oli de salmó.
Un nivell de proteïna alt i d’origen animal.
Carbohidrats digestibles, com l’arròs o els tubercles, que aportin energia sense pesar a l’estómac.
Que tingui ingredients condroprotectors.
I una regla més que no surt a l’etiqueta: adapta la fórmula a la vida real del gos, no a la que t’agradaria que tingués. Un gos que fa esport els caps de setmana i la resta de dies passeja no necessita el mateix que un gos que treballa cada dia. Si la seva activitat és moderada, una alimentació adulta adaptada a la seva mida pot ser suficient, i només caldrà ajustar la ració en les èpoques de més moviment.
Ownat Grain Free: proteïna animal i energia sense cereals
Per a un gos que gasta de veritat, a Ownat recomanem la gamma Grain Free. Les seves receptes no porten cereals i tenen una alta proporció d’ingredients d’origen animal i de carns fresques, que aporten proteïnes d’alt valor biològic per conservar el múscul malgrat l’esforç. Els carbohidrats provenen de llegums i de tubercles com la patata i la mandioca, d’alta digestibilitat, de manera que aporten energia sense pesar a l’estómac. La llavor de lli suma omega 3 i 6 per a la pell i el pèl.
Dins de la gamma, Ownat Grain Free Prime conté un 50% de carns fresques i és baixa en carbohidrats, amb varietats per a adults de pollastre i gall dindi, xai o peix blau. Pots veure totes les receptes a la gamma Ownat Grain Free per a gossos.
Si el teu gos es mou molt però no arriba a aquest nivell d’esforç, a la gamma seca per a gossos trobaràs fórmules adultes per mida amb les quals ajustar la ració segons la temporada.
Preguntes freqüents sobre l’alimentació del gos actiu
Un gos actiu ha de menjar més quantitat?
Necessita més energia, no necessàriament més volum. L’opció més eficaç és un aliment més dens en calories, amb més greix i proteïna animal, i ajustar la ració segons la seva condició corporal.
Quant de temps cal esperar entre menjar i fer exercici?
És recomanable no fer exercici intens amb l’estómac ple i donar la ració principal després de l’activitat, quan el gos ja està tranquil. Consulta el marge concret amb el teu veterinari, sobretot en races grans de pit profund.
El greix en el menjar és dolent per a un gos que fa esport?
Al contrari. En un gos sa i actiu, el greix és la font d’energia més eficient per a esforços llargs. El problema apareix quan un gos sedentari menja un aliment pensat per a un gos esportista.
Com sé si el meu gos menja prou per a la seva activitat?
Revisa la seva condició corporal cada dues setmanes: costelles que es noten al tacte però no es veuen, cintura visible des de dalt, bona recuperació l’endemà i pèl brillant. Si perd pes o múscul amb la ració completa, el seu menjar es queda curt.
En resum: un gos amb molta activitat física necessita una alimentació més densa en energia, amb el greix com a combustible principal, proteïna animal de qualitat per conservar el múscul i ingredients que cuidin les seves articulacions. Convé donar-li menjar després de l’exercici, repartir la ració en dues preses i vigilar la seva condició corporal cada dues setmanes. Si perd pes, pèl o ganes amb la ració completa, l’ajust està en la fórmula, no en la quantitat.
