Quan el nostre pelut es fa gran, a més de l’alimentació (sobre la qual ja hem escrit), hi ha moltes altres coses que també canvien. Per poder oferir-li tot el que necessita cal conèixer molt bé quines són les seves noves necessitats i comprendre aquesta etapa amb tots els seus llums i ombres.
El pas del temps és imparable, i com no podia ser d’una altra manera, això també afecta els nostres millors amics. De sobte notem que el seu cos, la seva agilitat, moviments i alguns dels seus hàbits van canviant. La nostra responsabilitat? Que encara que es vagin fent vells i velles, la seva qualitat de vida i salut sigui el millor possible.
Per poder abordar tot aquest tema cal començar pel principi: com saps que el teu pelut s’està fent gran? Doncs bé, hi ha una sèrie de detalls que t’ajudaran a detectar-ho ràpidament:
Les canes comencen a manifestar-se: a les seves potetes, al seu morro i en moltes altres parts del cos. A vegades no ens adonem d’això, però de sobte ens descobrim mirant una foto d’uns anys enrere i dient alguna cosa semblant a “Ostres, mira en Sam com de fosc tenia el pel”.
Problemilles de salut: els més comuns són problemes de visió, audició i també olfactius. A vegades a aquests se’ls sumen problemes articulars i digestius, el pack complet! Si ho penses, són problemes molt semblants als que experimentem els humans quan envellim.
Alimentació senior. Aquí solen passar dues coses: que cada vegada mengin menys i que desenvolupin problemes de sobrepès. Totes dues relacionades, ja que tendeixen a moure’s menys i a mostrar-se menys enèrgics, per tant tenen menys desgast i menys gana, i com a més es mouen menys que abans no cremen moltes calories. L’ideal és optar per receptes Senior (link producte Ownat), ja que aquestes cobreixen les seves necessitats específiques.
Comportament. En general tendeixen a mostrar-se més tranquils (OJO, sabem que sempre hi ha excepcions! I que alguns peluts seniors són extremadament vitals), però el normal és que tinguin una mica menys d’energia i que estiguin més predisposats a buscar mimos que pilotes o frisbees.
Ara ve la segona part del tema: com he de cuidar el meu gos senior? Hem treballat en una sèrie de punts que t’ajudaran a tractar aquest tema amb tota la naturalitat i amor del món.
Exercici sempre al dia. Sabem que cada vegada tenen menys energia, però això no vol dir que haguem de descuidar l’exercici físic. L’activitat física l’ajudarà a mantenir i enfortir la seva musculatura, però compte! Vigila la intensitat i els temps tant dels passejos com de les sessions de joc.
Una casa adaptada. Un llitet tou l’ajudarà a descansar i sentir-se millor, ja saps que un bon descans és vital! I respecte a casa teva, si tens moltes escales (i el teu pelut té artritis) és probable que hagis d’adaptar-les una mica o que t’hagi de tocar portar-lo en braços quan no les pugui pujar.
Més visites al veterinari. En general, tendim a portar-los al veterinari només quan estan malalts, però a mesura que envelleixen hem d’acostumar-nos a portar-los una vegada l’any. El recomanable és que els facin anàlisis, revisió del pes i control de possibles malalties associades a aquesta etapa vital.
Bé d’àcids grassos. Els problemes articulars, de mobilitat i artritis solen ser dels més comuns. L’ideal? Donar-li aliments rics en àcids grassos, com per exemple el nostre oli de salmó Ownat (guiño, guiño). Això, combinat amb una bona alimentació específica per a gossos seniors, t’ajudarà a cobrir les seves necessitats diàries.
I sabeu quin altre punt és MOLT important? Donar-li una bona dosi de mimos! Hi haurà dies en què no estigui gaire bé, se senti més dèbil o estigui més apagat; en aquests moments, molt d’amor i atenció seran els millors aliats.
